Des del principi... AMB ULLS DE PARE

Amb el plantejament inicial d’aquest mòdul, i la importància del paper del pare des de l’embaràs, en el desenvolupament dels infants i en les posteriors etapes (durant tota la vida), hem volgut fer una reflexió activa de com es pot sentir la figura masculina (a nivell físic, psíquic i emocional) en el procés de l’embaràs i posteriors anys amb el naixement del nounat.

Imatge extreta del vídeo "El primer crit". Són uns pares mexicans que han triat,  dur la seva filla al món dins una piscina amb dofins, de manera que tots tres (pare, mare i filla) estan junts des del primer moment.

És evident, que la cultura, el context i sobretot la història (la societat tradicional), ha tingut un paper primordial en l’educació de la figura masculina, fent  d’aquesta una persona poc afectiva, amb un rol molt més laboral que de casa, de l’atenció dels seus fills/es, etc. però per sort, amb un bon i equilibrat desenvolupament en igualtat entre sexes, aquests fets van canviant i modificant-se, sempre en benefici pel bon desenvolupament dels infants.

Amb el pas del temps, el pare, degut als canvis en la societat (en algunes cultures encara està un poc lluny), es considera part important i transcendental, ja no només a nivell econòmic, laboral, de responsabilitats, ... sinó en sentits més profunds. Pot expressar com es sent, com ho viu, com li agradaria, en definitiva pot expressar i manifestar sentiments i emocions. Així i tot, el pare és considerat una figura de responsabilitat, d’atenció a la mare, d’entendre a aquesta, etc.

Des del nostre plantejament, hem intentat fer reflexionar als/les alumnes (i possibles lectors/es del bloc), que el pare també te dualitats d’alegria, goig, satisfacció, i preocupació pors, angoixes, sensacions i sentiments contradictoris, per motius del naixement del seu fill/a. Per tant, aquesta responsabilitat, actituds, emocions i sentiments, propis d’una persona (tant masculina com femenina), davant un canvi tant important com és ser pare o mare, fa que també “pateixi” i pugui sentir-se de diferent estat (físic, cognitiu, emocional), durant l’embaràs i en temps posteriors.

Des d’aquí, animem a participar en tot, de manera responsable i afectiva a tots els pares que en algun moment han pogut sentir el desig, plaer i amor d’un infant, recordant a les mares, que els pares també senten, viuen i s’emocionen, volen ser partícips en igualtat de condicions, durant l’embaràs i en el naixement del seu infant.

                                                                “LA UNIÓN DE LA FAMILIA NO SE MIDE POR EL NÚMERO DE

MIEMBROS, SINO POR LA UNIÓN QUE HAY EN ELLOS”.

Pel nivell emocional de cada persona, al voltant dels infants, ja siguin homes o dones.

 Isma Vidal 

                                    i

Natalia Vinent