jueves, 14 de junio de 2012


...no sabía que llegaría un momento donde las fronteras de mi ser no estarían en mi piel sino en la suya, en el que miraría mi vida a través de sus ojos, y la vería cargada de otros colores, de otros brillos y otras penumbras. No sabía que yo también nacería de nuevo...
 Pepa Horno.Psicóloga infantil. Ser madre, saberse madre, sentirse madre. 


El curs s'ha acabat, i jo encara no m'havia atrevit a publicar el que ara, estic fent...



Tinc una amiga, de 18 anys, na Míriam, que es va quedar embarassada aquest passat septembre. No va ser una situació fàcil, i molt menys, sense la companyia de la seva parella. Ha demostrat ser una persona lluitadora per la vida, vida és la paraula que la defineix, vida és la seva decisió. ZOE, que significa VIDA.
He viscut,setmana rere setmana, mes darrera mes...tot el seu embaràs. Ha estat espectacular veure la seva panxa crèixer, veure com abraçava la seva panxa, com parlava de la criatura que ha de venir, veure com la sentia tant i com se l'estimava.
Les paraules de: "Mira, toca'm la panxa! Es mou!", li feia un rostre alegre, ple de felicitat...


Sempre que podiem parlar tranquil.lament, li contava algunes de les coses que haviem aprés a la classe d'educació socioemocional, les feines que anavem fent, els temaris d'establir vincles, veure amb ulls de nadó, de mare... M'agradava parlar-li d'aquestes coses per assegurar-li que la filleta que porta a dins serà maravellosa i que la vida de tots els infants...és maravellosa. Sabeu? semblava que l'assignatura estava feta per a mi, per a poder donar-li informació, de la importància que té la creació de vincles des de l'embaràs, que encara que hi hagi persones que no ho saben,aquests nou mesos són primordials per donar la bona arribada. De cada vegada m'interessava més, tenia ganes d'aprendre, ganes d'anar-li a dir totes les coses que havia aprés! Li agradava, ho veia, li agradava veure els videos, parlavem sobre aquestes informacions que a vegades se'ns obliden, em deia els seus punts de vista...



Ara ja està arribant a la fi del seu embaràs, en qualsevol moment ,na Zoe, pot nèixer. Ella mai ha tingut por al part però, sap que és un moment molt important i delicat. Té moltes ganes i això fa que el seu estat d'ànim hagi canviat; ella és feliç, i tan sols pensa en la felicitat de la seva filla...i vol aconseguir ser una mare dedicada plenament a ella, estimar-la i demostrar-li la importància que va tenir la seva decisió elegint la vida, elegint viure la seva vida al seu costat.

Na Míriam, fa un parell de setmanes, va rebre una carta molt especial,escrita per la seva germana. Van haver-hi unes línies que em van posar la pell de gallina...

‘Rebosant de vida, despertes dia rere dia i empenys lluny de tu, cap a l'abism, tot allò que pugui frenar-te... Avances, no t'enganxes absurdament al passat. Encara m'al•lucines. Qui millor que tu per donar vida? Una mare de cor pur per un cor pur d'un nadó’”. E.M.S


Qui millor que ella, elegint per la vida, per la maravellosa vida...que porta un nadó.





Melisa Lozano Carretero
2n Educació Infantil
Ed.Socioemocional

7 comentarios:

  1. MOLT XULO MELISSA, EMOCIÓ I SENTIMENT PER TOT. GRÀCIES PER COMARTIR-HO AMB NOLTROS

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Melissa, el teu relat és una mostra de com les persones aprenem també a ser amigues, a acompanyar els altres en aquesta vida.

    ResponderEliminar
  3. L'amistad s'ha enfortit en aquests darrers nou mesos. Gràcies a vosaltres per llegir-ho, mestres, i gràcies Cris per aquesta assignatura que ens ha fet sentir...a flor de pell.

    ResponderEliminar
  4. És tot tant espectacular... Començant per el miracle de la creació d'una criatura, tots els moments de gestació, fins que arribarà el dia del part (qui sap si la teva publicació al blog serà com una premonició i neixi anit?)

    És espectacular sa força i valentia que ha tingut na Míriam. Només pel fet de voler seguir endavant amb sa filleta que creix dins ella, ja queda tot dit. És d'admirar veure com segueix endavant, "con la frente bien alta", a pesar de les persones que la deuen criticar, i a pesar de no tenir el pare de na Zoe al seu costat.

    Però estic més que segura, que gràcies a sa seva família, i gràcies a voltros, es seus amics (que tenc entès que sou un grupet molt ben avingut i unit), tots es mals moments que hagi pogut tenir durant aquests quasi 9 mesos, li hauran estat molt més lleugers.

    Endavant Zoe, passa, la vida t'espera. Un munt de gent t'espera amb es braços més que oberts per donar-te sa benvinguda.

    ResponderEliminar
  5. Què polit Melissa.
    Crec que ella ha sabut tirar endavant també en gran part gràcies als amics que té, i per el que veig, encara que sigui en fotos, tots li feis costat i l'ajudau.
    Penso que na Míriam ha estat molt valenta i també que el fet de ser mare serà l'experiència més marevellosa i sa millor situació que ha pogut triar.
    I també crec que és un exemple per moltes adolescents que es queden embarassades i de la por que tenen perden el viure un procés com aquest, que de segur que és màgic.

    Estic seguríssima que na Zoe serà molt feliç, que estarà molt orgullosa de sa seva mare, i que serà molt estimada :)

    ESTELA

    ResponderEliminar
  6. Moltes gràcies companyes! Vosaltres heu vist, per la red social del facebook, el procés i la bona companyia que ha tengut sempre. Tens raó Natalia, som un grup que ens estimam molt, format des de petits i que, passi el que passi, ens dona'm aquell suport que necessitam.
    Gràcies per llegir-ho i per comentar-ho!

    PD: En nèixer...una altra entrada al blog m'espera!!!

    ResponderEliminar
  7. La teva amiga ha estat molt valent. Només amb 18 anys, sense parella i embarassada, qui podria fer-ho? sense dubte comptar amb l'ajuda de la família i d'una amiga com tu ha estat essencial. Jo també vaig tenir una amiga que es va quedar embarassada només amb 16 anys i va decidir seguir endavant tota sola. Va tenir que deixar estudiar per fer-se càrrec d'ella i va tenir molt de problemes per poder compaginar la feina amb la de la seva mare per poder cuidar de la filla. Ara quan les veus, semblen germanes i ella que no era una persona molt carinyosa, es passa tot el dia abraçant i donant besades a la seva filla. Estar clar que tenir un fill a aquestes edats es molt difícil,`però donant i rebent afecte i amor el camí és molt més fàcil. Fani

    ResponderEliminar

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...