CARACTERÍSTIQUES DE L'AFECTIVITAT INFANTIL

La importància de l’afectivitat en les nostres vides

L’afectivitat és un aspecte important en l’evolució de tot ésser humà, per tant, la vivència i l’expressió dels diferents estats afectius jugarà un paper fonamental en el desenvolupament de l’individu.

Els sentiments i les emocions formen part del desenvolupament de l’afectivitat. No poden anar mai deslligades, tenen que formar part d’un engranatge únic perquè el seu funcionament sigui efectiu.

Per tal d’utilitzar aquests sentiments i emocions, els autors Salovey i Mayer diuen que és necessari saber  manejar-los, discriminar entre ells i utilitzar aquests coneixements per dirigir els propis pensaments i accions.

Per mitjà de l’educació emocional, els infants aprenen a gestionar i autoregular-se. Aquest procés educatiu ha de ser  continu i permanent i s’ha d’introduir en edats primerenques perquè aprenguin a donar nom a les seves emocions, a reconèixer-les i a saber expressar-les.

Els adults i tot l’entorn proper seran clau en aquest procés emocional per acompanyar als infants en l’evolució de l’afectivitat. 

Emocions que apareixen en l’afectivitat

Els infants expressen les seves emocions mitjançant una sèrie de senyals; gràcies a elles, els adults poden comprendre l’estat emocional en què es troben.

Els tipus d’emocions que sorgeixen als primers mesos són: aversió, alegria, sorpresa, tristesa, enuig o ira i por.

Cada tipus d’emoció té uns trets característics, que moltes vegades venen acompanyats d’expressions facials o sonores. Aquestes emocions són universals, però cada cultura condiciona la seva forma d’expressar-les, en funció d’on visquin els infants.

També existeixen unes emocions de tipus secundàries, anomenades emocions autoconscients que sorgeixen cap als dos anys de vida. Aquestes són la vergonya, l’orgull, la culpabilitat i l’enveja, i a diferència de les altres, són emocions que mitjançant estratègies poden ser arribar a ser educables.

Funcions de les emocions

Les emocions tenen dues funcions: adaptativa i social. En la funció adaptativa, la resposta de l’infant variarà. Quan les emocions són positives, tendirà a voler experimentar-les novament, en canvi, les negatives a evitar-les o substituir-les.

La funció social ajudarà a l’infant a saber expressar les emocions, contenir-les i comprendre emocionalment els altres per arribar a desenvolupar l’empatia. Gràcies al llenguatge, al joc simbòlic i a la capacitat empàtica dels pares i la seva interacció amb ells, els infants l’enfortiran.

Com les autoregulem?

Durant el primer any, l’infant necessita l’adult perquè té una capacitat limitada per poder autoregular-se. Però amb el temps, ja pot modificar l’estímul que rep i per tant, pot canviar el seu estat emocional sense ajuda, autoregulant-se per ell mateix.

Mitjançant el reconeixement de la seva pròpia identitat com a individu diferents als demés, els infants aprendran a autovalorar-se.

Per tant, podem adonar-nos que les emocions són regulables i fonamentals per poder comprendre als demés i que ens comprenguin a nosaltres mateixos.

Hem de ser conscients que els infants no poden expressar a vegades el que senten, i que som els adults els qui els hem de facilitar el camí fins que aprenguin a expressar-se verbalment per ells mateixos.

Les emocions formen part de la nostra vida diària i són fonamentals per a un desenvolupament emocional saludable que serà la clau per altres tipus de creixement.

 Elsa Perches

Fanny Mascaró