L'educació emocional

Vull compartir amb vosaltres aquest fragment d'un dels programes de Redes que tracta l'educació emocional. Eduard Punset entrevista al neurocientífic Antonio Damasio que ha centrat les seves investigacions en l'estudi de les emocions i els sentiments dels éssers humans.

Damasio afirma que el ventall d'emocions inherents a l'ésser humà inclou tant les emocions positives com les negatives. Defèn que l'educació emocional hauria de tenir com a finalitat donar eines als infants per reconèixer i organitzar les seves emocions, ajudant-lo a cultivar les positives i a autoregular les negatives.

La meva opinió és que s'ha d'educar emocionalment des del respecte a la llibertat de sentir, és a dir, no hem de reprimir aquestes emocions negatives que senten els infants, sinó que l'hem d'ajudar a reconèixer-les, a expressar-les, a analitzar-les i a controlar-les. 

Els infants tenen dret a sentir emocions negatives, ja que és essencial per al seu desenvolupament i no s'han de sentir jutjats per això. La nostra tasca consisteix en aprofitar aquestes ocasions per treballar aquest tipus d'emocions i d'aquesta manera no acabaran convertint-se en una frustració per l'infant ni en una emoció reprimida que pot derivar en conseqüències no desitjades.

Una frase d'Aristòtil que m'agrada molt i on emergeix aquesta idea que ens planteja el vídeo és: "Tots podem enfadar-nos, això és fàcil. Però enfadar-nos amb la persona correcta, en la mesura justa, en el moment adequat, per una raó pertinent i d'un mode apropiat, això no és fàcil".

Això, cal educar-ho.

Sandra Campano






Fragment extret del capítol 394. Aquest és l'enllaç per poder veure el vídeo complet http://tu.tv/videos/redes-394-educacion-emocional-11-04-06

El vincle d'aferrament

A l'hora de fer la pràctica 2, nosaltres vam triar el tema del vincle de l'aferrament.

Aquest és l'article realitzat sobre el tema.

Esperem que us agradi i us ajudi.

Lali Novo Serra
Natalia Vinent Riudavets

View more documents from nvr184.

">

Article socioemocional2

View more documents from nvr184.

CARACTERÍSTIQUES DE L'AFECTIVITAT INFANTIL

La importància de l’afectivitat en les nostres vides

L’afectivitat és un aspecte important en l’evolució de tot ésser humà, per tant, la vivència i l’expressió dels diferents estats afectius jugarà un paper fonamental en el desenvolupament de l’individu.

Els sentiments i les emocions formen part del desenvolupament de l’afectivitat. No poden anar mai deslligades, tenen que formar part d’un engranatge únic perquè el seu funcionament sigui efectiu.

Per tal d’utilitzar aquests sentiments i emocions, els autors Salovey i Mayer diuen que és necessari saber  manejar-los, discriminar entre ells i utilitzar aquests coneixements per dirigir els propis pensaments i accions.

Per mitjà de l’educació emocional, els infants aprenen a gestionar i autoregular-se. Aquest procés educatiu ha de ser  continu i permanent i s’ha d’introduir en edats primerenques perquè aprenguin a donar nom a les seves emocions, a reconèixer-les i a saber expressar-les.

Els adults i tot l’entorn proper seran clau en aquest procés emocional per acompanyar als infants en l’evolució de l’afectivitat. 

Emocions que apareixen en l’afectivitat

Els infants expressen les seves emocions mitjançant una sèrie de senyals; gràcies a elles, els adults poden comprendre l’estat emocional en què es troben.

Els tipus d’emocions que sorgeixen als primers mesos són: aversió, alegria, sorpresa, tristesa, enuig o ira i por.

Cada tipus d’emoció té uns trets característics, que moltes vegades venen acompanyats d’expressions facials o sonores. Aquestes emocions són universals, però cada cultura condiciona la seva forma d’expressar-les, en funció d’on visquin els infants.

També existeixen unes emocions de tipus secundàries, anomenades emocions autoconscients que sorgeixen cap als dos anys de vida. Aquestes són la vergonya, l’orgull, la culpabilitat i l’enveja, i a diferència de les altres, són emocions que mitjançant estratègies poden ser arribar a ser educables.

Funcions de les emocions

Les emocions tenen dues funcions: adaptativa i social. En la funció adaptativa, la resposta de l’infant variarà. Quan les emocions són positives, tendirà a voler experimentar-les novament, en canvi, les negatives a evitar-les o substituir-les.

La funció social ajudarà a l’infant a saber expressar les emocions, contenir-les i comprendre emocionalment els altres per arribar a desenvolupar l’empatia. Gràcies al llenguatge, al joc simbòlic i a la capacitat empàtica dels pares i la seva interacció amb ells, els infants l’enfortiran.

Com les autoregulem?

Durant el primer any, l’infant necessita l’adult perquè té una capacitat limitada per poder autoregular-se. Però amb el temps, ja pot modificar l’estímul que rep i per tant, pot canviar el seu estat emocional sense ajuda, autoregulant-se per ell mateix.

Mitjançant el reconeixement de la seva pròpia identitat com a individu diferents als demés, els infants aprendran a autovalorar-se.

Per tant, podem adonar-nos que les emocions són regulables i fonamentals per poder comprendre als demés i que ens comprenguin a nosaltres mateixos.

Hem de ser conscients que els infants no poden expressar a vegades el que senten, i que som els adults els qui els hem de facilitar el camí fins que aprenguin a expressar-se verbalment per ells mateixos.

Les emocions formen part de la nostra vida diària i són fonamentals per a un desenvolupament emocional saludable que serà la clau per altres tipus de creixement.

 Elsa Perches

Fanny Mascaró

Dificultats i conflictes relacionats amb l'afectivitat infantil

Aquest article pretén informar, tant a les famílies com als docents, sobre els conflictes i dificultats que l’infant ha de fer front al llarg del seu procés de desenvolupament emocional.
Intentem definir les diferents conductes que pot adoptar un infant davant un conflicte emocional intern i també pretenem donar eines a l’adult per ajudar a l’infant a superar aquestes dificultats. Article conflictes i_dificultats_emocionals

View more documents from edemocional

Dels castellers a la vida

Dels castellers també van sorgir altres idees que em van recordar el que Einstein va escriure sobre la crisi. La comparació dels castellers amb les proves que ens posa el camí de la vida és una metàfora aplicable a qualsevol situació que requereix de força i superació.

Les dificultats amb que es troben els castellers i la seva decisió de tornar-ho intentar, cercant estratègies i noves oportunitats, ens ha de servir d’exemple per posar-ho a la pràctica a la vida quotidiana. L’esperit de superació en aquests temps tant difícils i la innovació davant la passivitat i el pessimisme ens poden ajudar a veure el món d’una altra manera.

"No pretendamos que las cosas cambien si seguimos haciendo lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar "superado".

Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos.

Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla".

Albert Einstein (1879 - 1955)

Rebeca Newman

Amb aquestes imatges visionades a classe, vam parlar de:


-la base, unes mans entrellaçades i agafades unes amb altres amb força i convicció, (família+amistats+escola) donant el suport, pilar fonamental de la torre humana (l’individu, l’ infant) que s’acabarà formant; i a la cim de la qual arribarà amb gest triomfant una nena, una nena que vol ser "vista" i "mirada".

Una base fruit de la unió, la cooperació i la col.laboració de persones amb una mateixa fita comú, i tot i que la torre humana pugui trontollar i fins i tot desfer-se i esfondrar-se, aquella base inicial no ho fa, suportant la caiguda amb fermesa i encoratjant per no abandonar, quan el camí es torça i es torna en un trajecte dur, tosc i ple de corbes.

Maite Gener, 2n de GEDI-2012

LES PECES DEL MOTOR EMOCIONAL I CAPACITATS A DESENVOLUPAR

View more documents from edemocional.

ISMA VIDAL GORNÉS
LÍDIA MAESTRE VIDAL