Aquest article espera respondre a algunes de les pors dels pares davant allò que no entenen del seu nadó, pretén demostrar que l’infant acabat de néixer té amagades moltes habilitats i capacitats de les que molta gent no és conscient, vol deixar patent que si s’intenta entendre i comprendre el que un infant ens vol dir amb els seus gestos, paraules i accions, pare i infant aprenen i creixen junts.
Sabies que... és normal que tots els infants neixin amb un color blauet, una respiració irregular i amb alguna deformació al cap?
Com a conseqüència, els pares consideren que l’aspecte del nadó no és del tot normal i podrien pensar que el fet de tenir un color blauet és degut a una lesió cerebral, o que el fet de tenir una malformació en el cap és culpa de que la mare l’ha danyat durant el part.
Tot això no succeiria si els pares sabessin que el fet de tenir un color blauet o una mala respiració, inicials, és degut a que, fins el moment de néixer, l’infant depenia de l’oxigen de la seva mare i, un cop fora, el seu cos s’ha
d’autoregular.
d’autoregular. El moment del “plor”, ajuda a aquesta regulació i afavoreix al canvi del color i a la millora de la circulació.
Sabies que… els moviments de l’infant (reflexes) abans del part tenen una finalitats i unes conseqüències?
El fetus mostra, dins l’úter, una sèrie de moviments que serveixen per preparar el part, mantenir les contraccions de l’úter durant l’embaràs i faciliten el seu desplaçament per l’orifici vertical, durant el part.
Es podria dir que l’infant ajuda a la mare en tot el procés del seu naixement, des de la preparació del part fins que és fora.
Estudis consideren que aquests moviments responen a patrons heretats dels nostres avantpassats (simis i amfibis) i segons quins reflexes es donin dins l’úter, condicionaran i seran la base de la conducta motriu, posterior, de l’infant.
Sabies que… abans que l’infant aprengui a succionar el pit, escopirà i semblarà que tingui ganes de perbocar?
Durant els primers dies de naixement, l’infant s’ha de llevar el moc que hi ha en les vies respiratòries i, per això, abans de succionar, escopirà i tindrà arcades.
Al mateix temps, una mare primerenca no té llet fins després d’uns dies i s’ha d’encarregar d’estimular a l’infant per a la succió.
Per tant, podríem dir, que és un procés d’adaptació de mare- fill durant els primer dies del naixement.
Sabies que… el procés de succió és un procés d’adquisició de coneixements per l’infant?
La recerca d’aliments juntament amb la succió són dues de les activitats que són presents en l’infant just en el moment de néixer i serà el mateix infant qui les coordinarà (deglució- succió- respiració).
Durant l’alimentació, hi ha estones en què, entre unes succions i altres, es fan pauses. Aquestes pauses són no només un descans sinó també moments en què l’infant processa la informació que li arriba de l’exterior i estableix contacte amb la mare quan aquesta li fa senyals perquè torni a succionar.
L’alimentació és la primera activitat amb la que s’estableix un lligam entre mare i nadó.
Sabies que... l’infant acabat de néixer pot veure i sentir ja en la sala de parts?
El contacte visual de l’infant amb els pares després del seu naixement és un moment molt important pel procés de vinculació, és una manera de saber que l’infant està bé i el reconeixes com a propi.
Tanta és la seva importància que el bebè sembla no només estar programat per identificar els rostres humans i, sobretot, els femenins sinó que també els pot seguir amb la mirada a una distància de 25-30 cm de distància, sempre i quan sigui una imatge clara i es mogui lentament.
A partir de les tres setmanes de vida ja és capaç de reconèixer a la seva mare i respons als estímuls segons li agradi o no l’expressió d’un rostre; si li agrada es posarà content, però si és inexpressiu i no li agrada tendirà a girar la cara o, fins i tot, a plorar.
Dins de tot el procés visual l’infant fa una coordinació entre l’estat d’alerta, els moviments d’ulls i cap, no tenir en compte allò que el pot distreure i el fet visual en si.
Un nounat que mostri aquesta coordinació voldrà dir que té un sistema nerviós molt desenvolupat i sabrà aprofitar tots els estímuls visuals i auditius per aprendre.
Sabies que... amb un petit renou (veu, objecte) l’infant passa d’un estat tranquil a un estat d’alerta?
L’objectiu d’un infant quan sent una veu o un objecte que l’atreu serà el de cercar l’origen d’aquest so, sobretot si és la veu d’una persona, i, per aconseguir-ho, adoptarà una postura, una actitud, un caràcter, etc, que l’adult podrà percebre.
Els pares aprendran a reconèixer quin és el to de veu adequat amb el que s’han de dirigir a l’infant segons els seus objectius i sabran identificar quan no li agrada el que sent (aparta el cap, accelera la freqüència cardíaca, la pell es torna vermella...).
Durant aquest procés, arribarà un moment en que hi haurà total sincronització dels moviments de l’infant al ritme de la veu de l’adult i, al mateix temps, l’adult adaptarà el to i ritme de veu segons els moviments que cerqui en l’infant.
Sabies que... un nadó de set dies sap reconèixer el protector mamari de la seva mare?
Això demostra lo desenvolupat que tenen aquest sentit atès que saben reconèixer i discriminar estímuls olfactius gràcies a la quantitat d’informació que tenen acumulada de l’entorn i de les persones per poder-les distingir.
És per això que quan la seva mare l’agafa, reconeix el seu olor i realitza moviments com d’esperar ésser alimentat.
Sabies que... el bebè relaciona el tacte i els moviments amb la persona que l’està tocant?
Està demostrat que cada persona que composa l’entorn de l’infant el tracta d’una manera diferent que ell sap identificar. Normalment és la mare qui el calma donant-li copets lents; mentre que és el pare qui l’incita al moviment i al joc.Al mateix temps, segons el moviment que l’adult faci, rebrà una o altre resposta per part de l’infant. Per exemple, si la mare li toca la boca, l’infant respondrà a aquest estímul movent el cap cercant el pit i succionant a la vegada.
Per tant, el tacte és un àmbit molt important de comunicació pares-fills/ entorn-infant.
Com és normal, un nadó respon als estímuls que li arriben de l’exterior, de tal manera que si un estímul és positiu per aquell infant, la resposta també serà positiva i, a la vegada, serà capaç de centrar la seva atenció en allò i controlar i evitar la resta d’estímuls.
Per tant, tot aquest procés implica un control de l’estat de consciència de l’infant (son profunda, estat d’alerta, plor...) que determina el seu desenvolupament cognitiu i social, la capacitat d’emmagatzemar la informació i de delimitar la seva resposta, segons hi hagi un major i menor control de la conducta.
Un pare ha de saber quins són els estat de consciència i quin tipus de resposta es produirà segons es trobi en un o altre, per tal que pugui l’adult regular també la seva conducta.
Sabies que...
Aquestes són algunes mostres que ens permeten comprovar del que l’infant és capaç. Cal dir que cada nadó és diferent i, sobretot, el context on es desenvolupa, els estímuls que rep i la gent que l’envolta, condicionaran la seva maduració
Si els pares són capaços d’interpretar les respostes, les capacitats i les necessitats de l’infant i saben adequar-se a elles, la seguretat en sí mateixos augmenta perquè no només el saben comprendre sinó que donen una resposta que satisfà l’infant i aquest respon satisfactòriament als estímuls que li arriben del seu entorn perquè estan adequats a ell.
És d’aquesta manera com es comença a construir el llaç patern- filial i així es va creant una estructura complexa, fràgil, però forta i sòlida a la vegada.
“Un bebé satisfecho emocional y fisiológicamente,
acostado boca arriba
tiene el mundo frente a sus ojos”
Bibliografia de referència
*BRAZELTON,B.; CRAMER, B. (1993): La relación más temprana. Padres, bebés y el drama del apego inicial. Ed. Paidós, p. 79-131
* KLAUS.M; KLAUS.P: Su sorprendente recién nacido., sus capacidades desde los primeros minutos de vida.
* El desarrollo de las capacidades y la incidencia del entorno primario. Alejandra De Renzis Peña (Prof. Sup. en Ens. Preesc.). www.educacióninicial.com
Escrit per: Erika Taltavull Bagur 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario