sábado, 5 de marzo de 2011

L’ARRIBADA D’UN FILL, EL NAIXEMENT D’UNA MARE

L’ARRIBADA D’UN FILL,
EL NAIXEMENT D’UNA MARE
T’has demanat alguna vegada que li passa
pel cap a una dona quan sap que espera un
fill?
És el que ella s’esperava?

Quines pors i alegries té?
En aquest article trobaràs la resposta a algunes de les teves preguntes, així com també els sentiments, inquietuds, dificultats i dubtes que afloren durant aquest període tan especial.

Com vola la imaginació d’una futura mare?
Positiu! Embarassada!
Des del mateix moment en què una dona rep la notícia d'un embaràs, una nova vida comença a desenvolupar-se en el seu ventre, en la seva imaginació i en la seva manera de viure. És a partir d'aquest moment quan comencen les suposicions sobre el bebé. Aquesta construcció mental no es dóna en totes les mares en el mateix moment, però és a partir del tercer mes (embaràs segur) i que de manera generalitzada entra en joc la imaginació.
Els set primers mesos d'embaràs d'una futura mare transcorren embolicats en un somni diari. Imagina com seran els ulls del petit, els seus cabells, el seu color de pell, el seu nas ..., heretarà el caràcter del pare, l'àvia, aquella tieta que va morir i tant volia o ...?, S'assemblarà a ella mateixa? Els set primers mesos els passarà dissenyant un bebé imaginari en la seva ment, però és a partir del vuitè mes de gestació quan tota l'obra d'art fictícia comença a esvaïr (encara que no del tot). Inconscientment la mare ha posat en marxa un mecanisme de defensa per protegir el nadó real davant les expectatives creades. El gran dia, nadó imaginari i real es trobaran per primera vegada i la mare no pot onsentir que hi hagi massa diferència entre ells.
Les mares prematures no tenen temps per desfer aquesta imatge del nadó imaginari que encara està massa present en la seva ment. Aquest fet sumat al desequilibri hormonal propi de qualsevol dona que ha donat a llum i la separació física del seu nadó, pot fer-li sentir com una persona incompleta que no ha estat capaç d'acabar adequadament el seu embaràs.
També és propi dels últims mesos d'embaràs que la mare comenci a experimentar varietat de pors relacionats amb el moment del part o la salut del nen.
Creus que una dona es converteix en mare en el moment en què dóna a llum una criatura? 
Físicament ho és, però mentalment, una mare es forma després d'una successió d'esdeveniments que permeten que aflori la seva identitat materna. «Els esdeveniments tan especials que tenen lloc durant i just després del naixement són com les voltes que cal donar-li amb una clau al pany fins que la maternitat s'obre. » Stern, N.D. (1999)
El primer plor, és com una alarma que desperta en les mares una part totalment desconeguda per a elles, després, sentir per primera vegada el pes i la sensació del cos del nadó sobre es converteix en una experiència inoblidable i en un pas més en el camí cap a la maternitat. A poc a poc s'aniran succeint fantàstics esdeveniments, com la trobada de les seves mirades o el moment en què el petit segueix la veu de la seva mare, que aniran construint el veritable esperit matern.
Igual que forma una imatge fictícia sobre el nadó, durant l'embaràs, la mare també ha anat dibuixant una imatge que reflecteix la maternitat desitjada, i que generalment no es correspon amb la realitat. Es creen expectatives al voltant de la nova vida en família, noves ambicions, desitjos... Cada dia neixen nadons que llurs pares volen que aquests els estimin de manera incondicional, que suplantin el buit que va deixar alguna persona estimada, que la seva alegre aparició curi totes les ferides i cobreixi les seves necessitats personals, o que hi arribin a ser tot allò que ells mateixos no van poder aconseguir. Totes aquestes somnis són inevitables, però canalitzar-los i dominar-los serà una part més de la tasca de ser pares.
Superat el moment del part, la família torna a casa i es troba davant una nova situació desconeguda per a ells. La primera tasca serà la d'assegurar la supervivència del nadó, en aquest moment comencen a aparèixer noves pors. La primera de les preocupacions que apareix per el cap d'una nova mare és que el seu nadó deixi de respirar. Aquestes noves pors són perfectament naturals i formen part de l'instint maternal, això fa que la mare estigui constantment en alerta i es preocupi de protegir el seu nadó.
Una altra de les pors més comuns és no saber si està proporcionant al nadó tot el necessari perquè creixi i es desenvolupi. L'alimentació és, en moltes ocasions, una tasca molt complicada, tant per la mare com pel nadó, ja que necessiten un període d'adaptació que en ocasions pot ser molt frustrant per a tots dos. La mare es preocuparà constantment per si el nadó no ha menjat suficient, si no ha menjat es preguntarà si és per què no té gana o si la seva llet no és bona. No obstant això, insistim que tots aquestes pors són pròpies de la maternitat i tenen com a funció assegurar la supervivència del nadó.
Un altre factor determinant que entra en joc en la vida d'una mare, i que es convertirà en la prova de foc definitiva, serà el cruiximent. Durant les primeres setmanes una mare a penes pot predir quines seran les necessitats del nadó en els propers quinze minuts, però a poc a poc aconseguirà identificar els senyals que el nadó mana a la mare per manifestar el que desitja i els ritmes mare - fill s'aniran acomodant.
Una de les responsabilitats amb què es trobarà la nova mare serà la d'establir un vincle íntim i amorós amb el seu nadó. A diferència de la resta de relacions que la mare ha estat establint al llarg de la seva vida, aquesta nova relació no es forjarà a partir de les paraules, sorgirà de les vivències que mare i fill
comparteixen diàriament. Sentir-se identificada amb ell, alimentar-lo i jugar amb ell, són les tres relacions primàries que sens dubte afavoriran a l'establiment de vincles entre mare - fill.
Què es sent quan el fill/a neix amb una dificultat? 
Testimoni d’una mare.
Després dels nou mesos d'embaràs, després de les expectatives que t'has creat sobre el teu fill, el que més desitges és que neixi amb salut. Una de les majors pors que tens és que neixi prematur o amb alguna discapacitat. El shock que la mare pateix quan això passa, és d'allò més impactant, ja que no tan sols s'ha d'enfrontar al fet de ser mare sinó també a les dificultats sorgides que destrossen tot l'imaginari, totes les expectatives que ella s'havia creat com a futura mare, com a família,... Per tant, s'ha de fer una gran feina psicològica a realitzar després del part, ja que no només ha perdut el seu bebé ideal, sinó que, a més, la llibertat per anticipar el futur del petit i de la seva família. S'han de treballar diferents etapes: negació, cobrir la distància entre el bebé ideal i el real, vincles, rebuig, etc.
Després d'uns mesos, quan el bloqueig comença a desaparèixer (és a dir, després dels obstacles pel que fa a l'amor, la vinculació amb el bebé, la identificació i superar les dificultats amb la parella) la situació comença per conèixer les possibilitats que té la discapacitat de l'infant. Segurament la part més difícil de totes són els dubtes i les pors. Això et fa sentir amb molt angoixa, ja que també desconeixes com evolucionarà el teu fill. És llavors de vital importància establir vincles afectius amb el petit el més aviat
possible, ja que sinó es perd una part de la seva identitat.
Mercè Rodríguez Uris, mare d’una filla amb SPW
La meva filla té SPW (Síndrome de Prader Willi). La nostra sort fou la de tenir un diagnòstic precoç. Com a mare, puc dir que totes les expectatives que m’havia creat amb aquesta segona filla van morir. Vaig haver-ne de crear de noves, amb nous objectius pels que encara avui lluitem. El dolor és gran quan et diuen que el teva filla té un síndrome no sé què. I dubtes (molts de dubtes), pors, tristesa van crèixer dins meu. Per molt temps vaig deistjar que no fós cert, que s’havien equivocat amb el diagnòstic, perquè a mi em semblava una filleta d’allò més dolça i bella i que jo l’havia duit dins meu. No podia ser. L’havia duit dins meu.
Sort d’en Pepe que va saber mantenir els peus a terra, l’optimisme i l’amor. Sort de na Victòria que m’impregnava d’alegria. La nostra vida familiar va canviar llavors radicalment i la nostra lluita va començar: el meu amor va augmentar de cop perquè na Gemma el necessitava.
Tenc dues filles extraordinàries i especials. Na Victòria és humil, intel·ligent i xerradora. Na Gemma és llesta, encantadora i xistosa. I sense elles, la meva vida no tindria sentit. He après molt d’elles i
encara ens queda molt camí per recórrer juntes.
Tenc una parella que de vegades pens que no me la meresc. Sempre és allà dispost per ajudar-me, animar-me i recolzar-me. Que m’empeny quan tenc por, que em cerca quan ens enquietam.
He comprovat que la nostra lluita i el nostre amor no és en va, que té resultats i que tota la saviesa que t’aporta no es pot mesurar.
Per què es cerca el recolzament d’altres mares?
Les futures mares tenen la necessitat d’intercanviar informació amb altres mares, trobant així el recolzament psicològic que necessiten per enfrontar-se a aquesta nova experiència. Es tracta de trobar una espècie de confirmació, seguiment i recolzament per part d’una altra dona que tengui més experiència en el tema de la maternitat per tal d’actuar amb seguretat com a mare. El fet de compartir experiències, dubtes, pors, inquietuds i alegries amb altres, fa que la mare no es senti sola ni estranya i s’identifiqui amb la vida d’altres mares.
D’aquesta manera, es forma el que s’anomena matriu de recolzament; entorn psicològic que compte amb la presència de dones significatives i importants a la vida d’aquesta nova mare. En aquesta entorn, no hi compte la presència del pare, ja que aquest no pot tenir l’experiència de la maternitat que pot tenir una altra dona. Sembla ser que la majoria de les dones durant el període de l’embaràs, estableixen una relació mare-filla més positiva, més realista i més madura. No es d’estranyar, doncs, que la figura de la mare o la família, sobretot materna, sigui molt important i una rica font de recolzament durant els primers anys de vida de l’infant, formant així un triangle protagonitzat per mare-fill-mare materna.
Així doncs, el cos, la ment, les emocions, els sentits funcionen a mil per hora quan una dona sap que està embarassada i no hi res que la ompli tant que el seu fill quan neix. Per això que necessita tant de les persones que l’envolten, perquè d’aquesta manera l’ajuden a protegir el seu petit i realitzar-se com a mare.
Esther Mercadal Cantallops
Carol García Gallego
Mercè Rodríguez Uris

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...