RECORDES COM VA SER TOT?

Recordes com va ser tot?

Quantes preguntes es fan els pares abans de ser pares? Tots i totes ens hem fet preguntes davant situacions noves en la vida, situacions que no podem controlar o que no estan al nostre abast totes les respostes que ens agradarien. Doncs, en el moment en que una parella decideix tenir un fill totes les situacions que sorgeixen ja són en si un cúmul de circumstàncies, dubtes, sensacions, sentiments...difícils de controlar i encara més d’entendre i comprendre.

 Definiríem diferents moments en el procés de l’embaràs, podríem començar pel moment en que els dos veuen a través d’una prova convencional a casa(predictor) o al metge, que han de ser pares, “Hem de tenir un fill!”, és una situació en que deixen de ser dos i passen a ser tres, no són una parella, a partir d’ara formaran una família, passen de ser un cercle a ser un triangle, a formar un grup, a no ser un jo i un tu, sinó un nosaltres. A partir d’aquest dia els futurs pares establiran un vincle amb el bebè que es construeix sobre les relacions amb un bebè imaginari i amb l‘embrió en desenvolupament que ha estat part dels pares durant nou mesos. Els pares en construcció , aniran imaginant i desenvolupant creacions imaginaries del seu futur fill/a. Es creen unes expectatives a damunt aquest embrió i alhora a damunt un altre imaginari, aquell fill o filla perfecte que els pares els agradaria tenir, s’ha de tenir en compte que no és fins als primers moviments fetals que realment el futur fill aportarà alguna cosa a la relació, és el moment en que els pares comencen a ser conscients que tot allò és real.  Una de les temàtiques més complicades és si el bebè serà fillet o filleta, tot i això un 40% dels pares no volen saber el sexe del seu fill/a. En el moment en que comencen a pensar en noms, escullen robes de bebè o pinten l’habitació, els pares comencen a personificar el fetus, comencen a donar-li un nom, comencen a donar-li una cara, ara el moment important s’atraca. Totes aquestes situacions fan que els futurs pares creïn un vincle molt important amb el futur fill/a, tot aquest “ritual” de preparació física d’espai i demés també és alhora tot una capacitació i adaptació psicològica a la nova situació, la de ser pares. D’aquesta manera podríem dir que es segueixen unes etapes durant l’embaràs: conèixer la noticia, acceptació, assimilació i personificació.

Actualment, a la societat en la que ens trobem totes aquestes situacions, activitats i processos que hem explicat són cada dia més normals, els pares preparen, escullen, fan, imaginen... però hi ha cultures en la que tota aquesta preparació la fa la mare, en que tot aquests rols els ha d’adquirir només ella, fins i tot després del naixement i durant aquest. Tot i que també s’ha de dir que la funció del pare en el moment del naixement és relativament recent en l’estat espanyol.

El paper que te el pare en tot el procés d’embaràs pot ser viscut de diferent manera, hi ha pares que si que tindrà un paper molt actiu, d’altres seran com una ombra a darrera la panxa enorme de la seva parella... s’ha de tenir en compte que el procés de l’embaràs s’ha de fer entre els dos, entre la parella, entre el pare i la mare, sense deixar que ni un ni l’altre es perdi cap moment de l’evolució del seu fill o filla, ja que és una creació dels dos.

En alguns casos després de l’embaràs, el pare queda una mica desplaçat a causa de que segons quines necessitats només les pot cobrir la mare, tot i això s’ha d’intentar compaginar els diferents moments del dia i de la cura de l’infant entre els dos progenitors, una informació bastant impactat és que concretament en el 79% de les societats del món, el pare no dorm amb la mare i el bebè durant el període de lactància (Hahn y Paige, 1980). Aquestes situacions, podran desencadenar a problemes posteriors de parella, ja que la vida de parella es veu afectada per l’arribada del nou vingut, aquests problemes , molts d’ells, es poden solucionar si la parella té una bona comunicació abans i després de l’embaràs.

En conclusió, només dir que tenir un fill  és un procés meravellós, on tot es pot mirar, observar, demanar, preparar, investigar... però mai arribarem a saber com és que som capaços de generar una vida a dins nosaltres, tenint en compte la fragilitat del procés i la precisió en la qual el cos genera, ordena i processa tot un conjunt de moviments, situacions i reaccions perquè es pugui produir el batec d’ un cor a les tres setmanes de ser engendrat i aconseguir que el món s’aturi en el moment en que fa el seu primer crit. 

Pilar Salord Moll