moments irrepetibles, que passen...

Natàlia quina carta més bonica, feta amb els sentiments a flor de pell. Ens parles del final de dues etapes, que per una banda poden fer mal, però que per altre, són inevitables per tal de poder seguir el procés personal de creixença. El final de l'alletament matern i el final dels embarassos, si no m'equivoco.

Pel que fa al final dels embarassos, encara estic dubtosa de si al finalitzar la carrera seguiré engrescada a tenir-ne un tercer, de fill, però pel que fa al final de l'alletament sí que us puc contar coses.

Quan et planteges que ja és hora de començar a deixar de donar pit, el primer que et ve al cap són patiments: ho estaré fent bé, segur que ell no en necessitarà més, i jo, com ompliré el buit d'aquestes estones inigualables a res, i què en faré d'aquest amor tranformat en aliment i carícies a pocs centímetres de distància, i tantes vegades, i tantes hores, i tants dies, i tants mesos!!

I després resulta que és ell mateix o ella, el nostre infant, el que ens ensenya i ens demostra que ja en té prou, que per ell també s'ha acabat aquesta etapa i que vol crèixer i que, inevitablement, nosaltres també hem de crèixer amb ell. Que ja li hem donat tant, que ja li hem donat tot....

Recordo que també, cap als deu o onze mesos de donar el pit el plaer va anar disminuïnt per part de tots dos, ell mamava lo just, més per estar acurrucat que per alimentar-se i jo desitjava donar un pas més en el vincle que teníem. Tot això va fer que el procés de “destete” fos fluït, pactat metàforicament parlant, i tot va anar sol, cap dels dos vem patir l'angoixa de la separació, jo perquè finalment vaig entendre que era el millor per tots dos, que ja li havia donat tot lo bo que tenia, i ell perquè necessitava tenir més temps per explorar el món i seguir el procés d'independització, que va començar quan vam tallar el cordó umbilical i que acabarà quan … no ho sé.

Així doncs va ser un pas endavant necessari, sense adornar-nos, vam obrir una altre etapa, totes les preguntes que em neguitejaven es van respondre, sabeu amb què? … amb NATURALITAT.

Us deixo un enllaç amb l'associació d'alletament matern de les balears http://www.abamlactancia.org/ a on podeu trobar respostes a les vostres preguntes i dubtes. Per qui no sigui de balears de segur que en la vostra comunitat també trobareu una organització semblant.

Montse Carné.