PARES, L'ALTRE MIRADA TENDRE.

Tens que ser papà! Aquesta noticia suscita a molt d’homes alguns sentiments; per una banda estan orgullosos de convertir-se en pare, però per altre banda, aquest nou paper de pare al mateix temps els farà por. Ells el principi no comprenen els canvis que està fent la seva parella i en  moltes ocasions els resulta difícil adaptar-se a aquesta nova situació.

Els pares, homes i marits, formen una part indiscutible i necessària de l'experiència de tenir fills, però el dubte està, moltes vegades, en saber quina és aquesta part, “La mayoría de los nuevos padres están atrapados en algún lugar entre un pasado tradicional y un futuro mal definido” Stern, N.D. (1999:163).

Les mares des que té un infant dins la panxa ja fan el possible per relacionar-se amb ell (parla amb ell, li canta, posa la mà damunt la panxa…) a això ho anomenem el vincle de l’amor; en canvi, els pares no es relacionaran amb ell fins que no hagi nascut, vincle de l’estimació.

El més important és que el pare no quedi aïllat ni es converteixi en espectador per comoditat, perquè pensen que saben menys de bebés o perquè volen respectar la relació intima que hi ha entre mare-fill. Els infants necessiten un pare des del principi.

LES CATEGORIES: tradicionals o igualitaris

Per tant, els pares, homes i marits, formen una part indiscutible i necessària de l'experiència de tenir fills, però el dubte està, moltes vegades, en saber quina és aquesta part, “La mayoría de los nuevos padres están atrapados en algún lugar entre un pasado tradicional y un futuro mal definido” Stern, N.D. (1999:163).

D'aquí que, segons l'estudi de Stern, ens trobem amb dues grans categories, que marcaran el rol que cada part de la parella haurà de fer en el moment de l'arribada d'un fill. Les tradicionals i les igualitàries.

En les tradicionals, el pare assumeix que la responsabilitat de la cura del nadó caurà totalment damunt la mare, posant èmfasi en el seu món interior, tant seu com del nadó. Mentre que el paper de l'home-pare serà més de recolzament i de protecció (del niu), serà més cap el món exterior. “No quería que a mis hijas les faltara nada por eso trabajaba en exceso y no podía permitirme el lujo de estar mucho tiempo con ellas” (Juan)

Aquests pares els caracteritza que són una ajuda moral i material de la mare (protecció social), recolzen l’autoritat de la mare i són necessaris perquè el fill pugui desenvolupar les qualitats positives diferents a les que la mare li aporta.

Pel que fa a les famílies amb rols més igualitaris, que creuen en la participació per igual en la cura del nadó, en trobem tres grans tendències, l’entrada de la dona al mercat de treball, ideologia de d’igualtat aportada per el moviment feminista i “El declive de la familia extensa, que hace que el padre ejerza funciones que cuñados o hermanos realizaba.”  Stern, N.D. (1999:170).

“Los padres igualitarios siempre sienten que su experiencia de implicarse en el cuidado del bebé les ha hecho ser mejores padres, de lo que lo hubieran sido” Stern, N.D. (1999:173)

Independentment de que els rols siguin igualitaris o tradicionals, creiem que el més important és que el temps que es passi amb l’infant sigui de qualitat i no de quantitat. Per tant, és necessari cercar un equilibri entre aquests dos rols.

Hem fet unes curtes entrevistes a sis pares de entre 35 i 45 anys, aproximadament, que acaben de ser pares, o que fa uns  anys que ho han sigut.  La pregunta que els hi hem fet és, quins eren els seus sentiments, com a pares, abans durant  i desprès, de tenir el fill.

ABANS DE SER PARE

“El moment que vaig saber que tenia que ser pare d’aquí a nou  mesos vaig tenir una barreja de sensacions: alegria, por, eufòria, preocupació…” “Vull ser un bon pare per el meu fill i que en un futur el meu fill ho pensi” (Tobal) Com a pare primerenc té la sensació de por a lo desconegut i  a equivocar-se, però al mateix temps es sent molt responsable dels dos, tant de la mare com del futur fill, “Abans del  naixement del meu primer fill vaig sentir molta alegria i una major responsabilitat a la meva vida”. (Josep) “Cuando supe que íbamos a ser padres tuve una mezcla de alegría i de curiosidad” (Paco)

NAIXEMENT

 “El moment més interessant més preciós  i més intens que he viscut mai és el naixement del meu fill perquè quan la vaig veure sortir va ser com si s’aturés el món. Per això ha estat l’experiència més intensa que he vist mai.” (Xavi)

“Durant el part vaig sentir un sentiment de por, em vaig posar molt nerviós , estava preocupat , però també molt content. Després del naixement del meu fill Josep vaig entendre l’amor que van tenir els meus pares cap a jo.”  (Josep)

“El momento que vi la cabeza de mi hijo, lo tengo metido en el corazón que no se me olvidará en mi vida. También toda esta historia me creo un cariño hacia mi pareja”  (Paco)

DESPRÉS DEL NAIXEMENT

Després del naixement la vida de la família canvia “Tot el món que jo tenia construït va canviar, abans el protagonista de la meva vida era ella, la meva companya, i el protagonista de la seva vida era jo. I ara el protagonista dels dos és el nostre fill.” (Xavi)

Un dels punts en comú que tenen els dos estils de pares,  és que el pare té un segon pla durant uns mesos. La diferència recau en que aquest segon pla en els tradicionals va més enllà dels primers mesos de vida, en canvi, els pares igualitaris des del principi volen aprofitar el màxim el primer contacte pare-fill.

Ells diuen que és complicat el paper de pare. Creiem que això no ha de ser gens fàcil. “Els primers mesos tu estàs allà com un recolzament, és a dir, no facis nosa, però fer moltes altres coses” (Xavi)

El denominador comú de tots ells, és les ganes de ser i de fer de pare, respectant el paper primordial i necessari durant els primers mesos de la mare, però no únic.

En els ulls de tots els pares, hem vist l'orgull de tenir el seu fill/a en braços, el haver sabut aprofitar els moments de carícies i al mateix temps ocupar un segon pla, un segon pla imprescindible.

Nadia Sànchez Humbert

Montserrat Carné Miquel

Francina Torres Salord

Professora: Cristina Moll

Assignatura: Ed. Socioemocional