Serem capaços de...

Serem capaços de...

Introducció:

En aquest nou cicle de la nostra vida en què, per primer cop hem de ser pares, moltes emocions recorren en el nostre pensament. Una enorme alegria impregnada de petites incerteses i inseguretats ens invaeix!

Tinc ganes de veure la imatge que infinits cops he imaginat, de tenir entre els meus braços el que amb molt d'amor hem engendrat, de mirar i tocar el que durant aquests mesos he sentit moure's en meu ventre... però com més s'acosta el dia els dubtes bombardeigen la meva ment:

Hem de fer cas al que ens diu la família, els amics...?

Ha d'assistir el meu marit al part? M'angoixarà la seva presència?

Podrem sostenir-lo tot el temps que vulguem entre els nostres braços?

Sabrem enllestir la seva habitació correctament? Es sentirà a gust en ella?

Sabré donar-li el pit? O millor biberó?

Serem capaços d'esbrinar la causa dels seus plors i  calmar-lo?

Sabrem dutxar-lo? Canviar-lo?

Quan podrem començar a passejar pel carrer?

Serem capaços d'oferir al nostre fill tot el que necessita?

Serem capaços de proporcionar-li el millor per a ell?

Atendrem les seves necessitats correctament?

Desenvolupament de l'article:

Estimats pares:

Tots aquests dubtes, emocions, inseguretats són sentiments comuns que sorgeixen a l'hora d’enfrontar-se a aquesta nova situació de ser pares, una situació que no és gens fàcil!

La inseguretat, és una sensació que acompanya tots el mesos d’embaràs i alguns mesos posteriors però que anirà desapareixent a mesura que l'infant creixi gràcies a l'amor, tendresa i seguretat que vosaltres, els seus pares, li proporcioneu.

Molts seran el consells que rebreu d'amics, família, professionals...però els únics i vertaders responsables sereu vosaltres, els pares. Com a pares heu d'aconseguir cercar en les vostres pròpies habilitats la manera d'exercir la paternitat, heu de creure en les vostres capacitats i esforçar-vos dia a dia per donar el millor de vosaltres i proporcionar al vostre fill una seguretat afectiva i els cuidats necessaris perquè es desenvolupi en un entorn emocional, social i físic de qualitat.

En aquest nou procés de formar una família, ambdós, pare i mare teniu un paper fonamental. Evidentment, el nadó durant els primers mesos de vida tindrà una dependència total de la seva mare ja que és l'encarregada per naturalesa de satisfer les seves necessitats alimentàries fet pel qual el pare pot sentir que la seva participació es basa estar present, parlar...

El pare però, té la mateixa il·lusió i alegria que la mare. Desitja cooperar, intervenir, sentir-se part del procés, veure el naixement del seu fill, agafar-lo...La desconeixença del procés del part pot provocar angoixa a la mare en pensar que el pare estigui present durant aquest moment. Però el pare té “dret” a assistir i veure el meravellós procés de portar un fill al món ja que ambdós sou responsables de la vida del nounat.

Enfront el dubte de tenir en braços al nounat hi ha opinions molt variades: Algunes sostenen que no és convenient mantenir-lo en braços molt temps ja que aquest fet crearà una major dependència de l'infant cap als pares. En canvi, d'altres opinen que els beneficis que implica mantenir-lo en braços són immensos ja que s'afavoreix un vincle afectiu positiu que proporcionarà seguretat a l'infant, potenciarà en un futur la comunicació,...No obstant, és una decisió personal que vosaltres, els pares, heu de decidir.

La preocupació sobre la preparació de l'habitació de l'infant és un dubte habitual ja que avui dia hi ha una tendència a organitzar-la mil·límetre a mil·límetre. A més, abunden els estereotips, els objectes que hi ha a les botigues estan molt diferenciats per sexes, hi ha infinits objectes pensats per a tots els recons de l'habitació... Tot i això, cal tenir present que els infants no necessiten molts objectes materials sinó els justs i necessaris per satisfer les seves necessitats de supervivència: salut, higiene, alimentació... El més important és la qualitat de les relacions i vincles que vosaltres els pares sou capaços de proporcionar. Aquests seran els vertaders aspectes que afavoriran  el seu desenvolupament global!

Quan al fet de donar pit o biberó a l'infant  heu de tenir present ambdós processos són correctes i inclús es poden anar alternant. De vegades, hi ha nadons que no accepten positivament la llet materna fet pel qual necessiten el biberó. El més important però en el moment d'alimentació és que es respiri tranquil·litat i que se li proporcioni seguretat.

La incertesa que els plors del nadó ús generen són sensacions inevitables que  es senten durant les primeres setmanes pel fet de no saber molt bé el que el nadó necessita. Amb el temps, l’instin maternal us donarà un cop de mà i a poc a poc anireu distingint que el plor es diferent segons les necessitats que té l'infant.

Durant els primers mesos és habitual també el temor a dutxar i vestir el nadó degut a la seva fragilitat. Aquest, és un moment màgic on es pot potenciar el contacte físic i, per tant reforçar els vincles afectius. Cal que els pares prepareu tot el que es necessita amb antelació, realitzeu els moviments amb suavitat, i tendresa, que expliqueu al nadó el que li esteu fent i perquè per tal que el nadó aprengui a distingir el to de veu...

Per acabar, el respecte que heu expressat sobre el fet de sortir a passejar per temor a que l'infant no es posi malalt us diré que el nadó sobre les 4-6 setmanes pot sortir a l'exterior. S'ha d'anar augmentant gradualment el temps a l'exterior i, a més, cal preparar-lo ja que el món exterior engloba pel nadó noves  sensacions, renous...que els pares heu de tenir en compte. Així, cal que tingueu present aspectes com la temperatura i preparar el cotxet a les circumstàncies.

Conclusió:

Ser pares no és fàcil, és un procés natural on sorgeixen molts dubtes i inseguretats que malauradament i amb freqüència no són resposts! Avui dia abunda la falta d'informació i en ocasions, tenim tanta informació diferent que no sabem quina és la manera més adequada de fer front a les diverses situacions i a demés el recolzament  per part dels pares moltes vegades no és suficient durant aquest procés.

Totes aquestes inseguretats i dubtes expressades en aquest article, estan extretes dels llibres “Las primeras semanas de su bebé” Judit Falk y Maria Majoros i “Esperando al bebé” de Judit Falk.

Aquests, presenten una sèrie de cartes que escriuen algunes famílies a professionals amb la intenció que els aconsellin i ajudin en el difícil i meravellós camí de ser pares!

Per això, aquests llibres són un exemple de com es pot proporcionar ajuda als pares i alhora de com criar als nadons,sempre tenint en compte que com a pares no hem de qualificar una actitud com a bona o dolenta, sinó que hem d’aconseguir un equilibri, un entorn afavoridor per el fillet/a, i sempre pensant que encara que realitzem alguna cosa incorrectament, també ens pot ajudar i servir com a reforç en posteriors actitud, dels errors també s’aprèn !

                                                                     Article realitzat per: Estefanía Gómez i Maria truyol